Màquines, titelles o persones? Part 1

Quantes vegades al dia et descobreixes a tu mateix comportant de manera automàtica? - Aquest és el primer pas per canviar les coses.
Màquines, titelles o persones?

L'edat de la informàtica, de l'enorme quantitat d'informació, de la gran presència de màquines més o menys desenvolupades, automàtiques, autònomes. Tenim en ella un cristal · lí exemple en què podem reflectir i del qual podem extreure unes quantes ensenyaments.
Avui en dia impera el concepte que la màquina és més avançada com més automàtica i autònoma és. Quan una idea reina en una època és corrent observar com tenim la tendència a extrapolar, de manera que a poc a poc podria anar calant la idea de l'automatisme com una cosa bona, desitjable com més estigui incorporat, però ja no només en les màquines sinó en molts altres àmbits ...
D'aquesta manera, en l'àmbit social, està ben considerat mantenir certes postura o conviccions i es titlla algú de "chaquetero", quan canvia d'opinió fàcilment o ràpidament. També es tendeix a considerar un tret de caràcter quan una persona respon més o menys igual davant un estímul semblant, davant d'una situació semblant. I es qualifica i ens auto-qualifiquem dient: "és que sóc així, o de manera o tal altra", com una cosa inamovible.
Realment, caient en la mateixa resposta davant el mateix estímul, estem incorporant aquesta qualitat d'automatisme a la nostra conducta, dit d'una altra manera, ens estem assemblant a les qualitats de les màquines ...
A cada instant de la vida d'una persona, aquesta es troba amb més o menys estímuls, presències, que el conviden a comportar-se. Si sempre ens comportem igual, ens fem previsibles i amb això manejables. Si és conegut com algú respon davant d'una determinada situació, no té més de provocar aquesta situació per aconseguir que vagi cap a aquesta esperable resposta ...
Aquest automatisme és una bona qualitat per a una màquina però en molt pocs casos és aplicable a les persones: en cada instant estem cridats a triar, i després a comportar; per aquest ordre. Es tracta doncs d'exercir la voluntat i de respondre davant del triat. Fent-nos responsables ens donem l'oportunitat de canviar el que desitgem; a més ens fa dignes.
Si algú es comporta igual sempre, que sigui perquè així ho decideix en cada precís instant. Així la vida es torna molt més rica, ja que cada vegada pot ser diferent.

Quantes vegades al dia et descobreixes a tu mateix comportant de manera automàtica? - Aquest és el primer pas per canviar les coses.

Luis Alberto López

Biòleg. Especialitzat en Conducta Humana.
Psicologia Barcelona. Psicòlegs Barcelona.